...Que tinguem molta sort....

Sé que la imatge no es veu molt bé... però la idea és:
Jo, vestida de princeseta (corona, anells, arrecades i sobretot, faldilla fosforito) prèvi ball festamajorenc de pandaretes; menjada de poma, passeig amb ou i cullera i cant de l'himne amb la corresponent senyera, dirigint-me a buscar el meu príncep blau per convertir-lo en granota.

Grans moments...

Marxo dimecreeeeeeeeeeeeeeessssssssssssssssss

efectivament, nervis. Molts nervis.

A la foto no podem apreciar el tamany... però ja us dic que és impresionantment gran. Així com preciosa.

Ja falta menys.
Tinc maletes, bitllet, residència, visat, passaport, matrícula i un super hotel amb piscina al mig del parquing a 5 min de la platja.
Els hi preguntaré pq posen una piscina al mig del pàrquin just arribar..i us ho explicaré.
Tan bon punt tingui càmera digital em faré un fotolog del pal diari de viatge...m'ho ha recomanat el Dani i crec que té raó.

A partir de dissabte/diumenge em quedaré a "viure" a Lavern.. així no em distreuré tan fàcilment fent posts estúpids com aquest...

A cuidar-se! :)

..evitant llegir Porter...

evitant llegir Porter començes a moure't pel món dels fotologs, te'n adones del trauma, tornes a parar al que teniu amb grup i te'n adones que hi ha gent que està pitjor que tu...

http://youtube.com/watch?v=4kjZ-sJaEmo

Aquí coneixo el meu nou ídol.. Sílvia Padilla que viene de Valencia.. hi ha gent per tot i aquesta n'és la mostra. Vés a saber, jo tinc la teoria (poc elaborada) que és molt més efectiva la seva cançó que les mil i una campanyes de trànsit...ja dic... poc elaborada...

Després arribo a classe, on un professor ens explica que la globalització és això

http://youtube.com/watch?v=lwhCqXhzTeY

llavors me'n adono que estic molt d'acord amb aquest tipus de globalització, sense fronteres, amb diversió, com un estil de vida... passa de ser el meu ídol al meu déu.

Anem a agafar el cotxe, i te'n adones que és genial fer feliç a la gent del teu voltant... una tonteria pot provocar molts somriures. El Yaris ple de globus de topus no té preu. Que unes de les ties més genials que m'he trobat a la Autònoma estiguin contentes tampoc (i que una es conformi amb un cendrer de sevillano ja no et dic :p)

El que havia de ser un soparet en grup a Sitges, acava essent un sopar a Vila íntim. És el que té canviar de plans a cop de telèfon.
Un cop a casa, mires la sèrie grabada d'hospitals , per si no en tinguessim prou a casa (res en comparació a la rajada que me mare li va fotre a la Eulalia Vilarasau dilluns pq deia que no sé qui tenia baixa la tensió..) veus que cada cop plores més per tonteries, posteriorment, el nostre andreu.

Què tindrà?... té un morbo... innexplicable (en paraules).

Divendres compres el bitllet cap a Sydney, saps quan hi vas però pots canviar quan tornaràs (si ho fas). T'accepten a la residència.

Et vas plantejant que marxes, que no tens temps per res, que vols dir moltes coses a segons qui... però la vergonya i el pensament de que marxes un any, no et deixen actuar.

...no tens temps per res i el perds aquí...
que costarem de criar...

..pff

ja no puc més...
tinc moltes ganes de marxar i tot són pegues.
Ara m'han fet el passaport malament, doncs ale, que te'l tornin a fer i va passant el temps. Porto una hora literalment al telèfon, i ningú dóna solucions.

"mire, lo que tiene que hacer es ir a donde se lo tramitaron"
i jo: i fer un altre cop 4 hores de cua?
" bueno, si hay mucha gente, pos hará más cola, sino pues no tanta"
un gran lince la gilpolles aquesta.

tch! cansada ja!

...estimar...

Bé, marxo un any... fet que ara per ara encara no m'he plantejat...
Només sé que tot està molt més a prop del que tothom es pugui pensar (inclús jo)...
Bàsicament si dilluns ja estarem a maig..i marxo al juliol-agost... bé, feu comptes...

Ara per ara però, sóc una sinpapeles... i avans no tingui passaport, visat, revisions mèdiques (no fos cas que tinguessim la peste), residència, acceptació a la uni...bla, bla, bla... pot ser nadal... (esperem que no).

Crec que tinc uns pares genials.

D'això és el que volia parlar, però me'n vaig per les rames.

No tots estarien disposats a deixar/pagar que la nena marxi un any, a l'altra punta del món (físicoliteralment).

Sense ells no seria res. Bé, ningú seria res, està clar....(gran reflexió aquesta...)
Però els hi dec tot... fins i tot el caràcter (pastaeta a me mare jo...axis anem tb...)
m'han ajudat amb tot, sempre. Puc parlar amb ells del que vulgui (que ho faci o no és una altra cosa)... i tinc clar que mai els tracto tan bé com es mereixerien...

Realment, junt amb me germana, són les tres quarts més importants de la meva vida...

(...joer...paro que ara ja és quan em poso tonta del tot ...juas ...)


Res, que és molt bonic estimar i ser estimat. Simplement.

...apuntem massa alt??...

...avui m'he baixat "Sonajeros de colores" de Dusminguet. M'encanta. Posa el bon rotllo al cos...

Res, això només era un apunt...

Vull reflexionar sobre una conversa que hem tingut a la terrasseta del Bilwi avui a la tarda.
Un amic ens ha comentat que li van dir "No ets un noi del segle XXI" (els seus amics de facultat); per la simple raó que no sap anar "de flor en flor" diguessim.

Encara que personalment veig MOLT lluny el fet d'estar amb algú molt de temps o per sempre (tenim el record en mesos i admiro que muns pares portin junts 25 anys d'aquí un any)..no veig malament la idea d'anar de "flor en flor" o de "capullo en capullo" com seria el nostre cas.

El que passa es que no sabem fer ni una cosa ni una altra.
La culpa (si no fós nostra) seria de Sant Ramon jeje està clar, que ens va traumatitzar i educar d'una forma diferent (ni millor ni pitjor).

Només penso que avui en dia és impossible conèixer algú "normal" un dissabte a la nit per exemple; i més a Vilafranca. On hi ha més vilafrancons que altra cosa.
No ens agraden els tios prepotents, els que et miren per sobre l'espatlla, els que no saben parlar de res, ni els que es preocupen més de com porten el coll de la camisa que altra cosa. No ens agraden els xulos (almenys en el meu ambient) i sembla que no s'entén.

M'agradaria trobar un estudi sobre quina és la etapa post-pavo dels tios. Si estas amb algú de més de 24 anys notes molt el canvi; però quan canvieu els tios d'etapa??

On són actualment els tios "normals"??

Com vem dir l'altre dia (després de que hem comuniquessin que un guaperas de vilafranca es va liar amb una tia determinada) potser és que apuntem massa alt.

No ho dubto tampoc...

Massa exigents...

We will have to wait...

...a tu...

...perquè quan per fi pots aixecar el cap, veus coses que no t'agraden...

No pots caure.
No has de caure.

Ets molt molt molt molt més forta que el que puguis pensar, crec però que ho saps de sobres.

Sovint les situacions ens superen.

Ja t'ho he dit.

Tu has de ser més forta.

[Per tu "chocholateaddict"; pq una no sempre té el que vol i quan vol, però potser no era qüestió de moments o fets. Vals molt més del que segur que et penses.]